La bicicletada (fotografia cedida per Pepita Lapuerta)

 L’any 1950 el terme municipal de Tortosa era en extensió el més gran de Catalunya, des de Beseit fins a l'Illa de Buda, amb una extensió de 424,26 km2. El municipi comprenia, a més de la ciutat de Tortosa, les poblacions de l’Aldea, Bítem, Camarles, Camp-redó, Jesús, Jesús-i- Maria, la Cava, Sant Jaume d’Enveja, Els Reguers i Vinallop.

Regiones Devastadas continua amb la seva tasca de reconstrucció, i la ciutat ja compta amb els murs de contenció del riu. L’Ajuntament comença l’obra de subministrament de l'aigua potable als habitatges, a partir de pous des de la capa freàtica sota el riu Ebre, i s'abandonen les velles canonades procedents de les fonts de la Caramella. 

L’any 1950 el municipi de Tortosa comptava amb 45.672 habitants, dels quals, 20.954 pertanyien a Tortosa ciutat i els seus ravals. Durant la primera meitat de la dècada, la població continua el procés de creixement iniciat en la dècada anterior. Durant aquests anys, l'arribada d’immigrants, procedents sobretot d’Andalusia, va rejovenir la piràmide de població; però, durant els últims anys de la dècada, el nombre d’habitants del municipi comença a davallar fins arribar a 43.267 l’any 1960. La causa d’aquest descens de població va ser l’emigració a altres indrets amb més oportunitats de treball.

El 56% de la població treballava al sector primari. La colonització del Delta s'havia acabat, i el conreu majoritari durant tota la dècada va ser l’arròs. El sector secundari donava feina al 32% de la població, aproximadament. Les feines principals eren les relacionades amb la construcció i la indústria. La indústria estava orientada cap a la transformació dels productes i residus agraris, destacant l’oli d’oliva. Inclòs les indústries metàl·liques i mecàniques es dedicaven a subministrar estris i maquinària per a l’agricultura i les indústries derivades. Al sector terciari hi treballa el 12% de la població activa. La ciutat centralitzava els  serveis mèdics, educatius, el comerç al detall i a l’engròs, així com els serveis administratius i mercantils.
Només el 15% de la població femenina tenia un treball remunerat. La majoria d’aquest tant per cent es concentrava en les feines del camp.

Esteban Albacar Ferrando, que havia estat nomenat alcalde l’any 1945, va mantenir el càrrec durant tota la dècada.

La religió estava molt present a la vida quotidiana de l’època, i encara va incrementar a partir de l’any 1953, a causa de la signatura del Concordat entre Espanya i la Santa Seu.

L’escolarització de la població infantil ja era un fet majoritari. Tortosa disposava d’escoles públiques i privades, aquestes últimes en molt millor estat.

Hi ha un ressorgiment de l’associacionisme i de la vida cultural. El cinema segueix sent l’activitat d’oci per excel·lència de menuts i grans. Tortosa comptava amb diferents cinemes: el Goya, el Coliseum, el Niza i el Fèmina, i també al Centre del Comerç es projectaven pel·lícules.

	Cinta Prades amb una vespa (fotografia cedida per Cinta Prades)

Bicicletes i carros eren els mitjans de transport urbà més utilitzats, encara que també apareixen les primeres motocicletes i el “Biscuter”. Per a cobrir distàncies més llargues s’utilitzava sobretot el tren. Tortosa tenia estació de tren des del segle XIX. Mitjançant el tren els ciutadans podien viatjar a Barcelona o València, encara que els trajectes eren molt llargs. Un altre mitjà de transport públic important va ser el cotxe de línia, amb els serveis que oferia la HIFE.
El Carrilet continuava sent el mitjà més utilitzat per arribar a la veïna població d’Amposta i a les poblacions del Delta. A partir de 1950, amb el revifament del transport per carretera, el transport de mercaderies va disminuir. La situació es va compensar amb l’inici de les subvencions estatals als ferrocarrils de via estreta. Una altra línia de ferrocarril que arribava a Tortosa era la línia de la Val de Zafán, que en un principi havia de comunicar la Puebla de Híjar- Alcanyís- Tortosa- Sant Carles de la Ràpita. El 1941 s’inaugurà el tram Tortosa- Prat de Compte, i al 1942 va entrar en funcionament el tram Alcanyís- Tortosa. Tot i comptar amb les infrastructures, el tren no va arribar mai a Sant Carles de la Ràpita.

L’any 1950 neix Ràdio Tortosa, sent ubicada la seva seu al carrer Argentina nº24. La premsa local reapareix durant aquesta dècada. L’any 1955 surt el setmanari Bajo Ebro, fundat per Josep Maria Langelaan, publicació que al 1957 passà a anomenar-se La Voz del Bajo Ebro.