La dècada dels 60, la població de Tortosa pateix una forta davallada a causa de l’emigració - especialment a Alemanya i Suïssa. D'altra banda, el 1960 es disgrega el bisbat de Tortosa amb la creació del bisbat de Segorb i, comencen els primers intents segregacionistes dels nuclis deltaics.
A l’octubre del 1960, és nomenat alcalde de la ciutat Joaquim Fabra Grifoll, l’alcaldia del qual suposa un esforç per modernitzar la ciutat, i augmentar-hi la presència institucional.
El 21 de juny de 1966, Franco inaugura El Monumento a los Caídos en la Batalla del Ebro. La visita de Franco produeix forta expectació a la ciutat de Tortosa.
El paisatge urbà de la ciutat es transforma a causa de la construcció de diferents habitatges i equipaments públics (l’ambulatori de la Seguretat Social, entre d’altres). A les vivendes irrompen amb força els avenços tecnològics, una mostra en són les campanyes publicitàries de l’època: frigorífics; cuines de gas butà; calentadors d’aigua; dutxes elèctriques, etc.
Pel que fa a la vida cultural, destaca la presència del Club Universitari, que relaciona els artistes i intel·lectuals de Tortosa i de la resta de Catalunya. El Club Universitari es relaciona amb altres entitats coma ara els Cantaires, el Cercle Artístic i el Centre del Comerç, etc. Entra en escena una generació que proposa nombroses iniciatives culturals (conferències, cinema, exposicions).
A finals dels anys seixanta Tortosa perd dos elements de transport emblemàtics: el Carrilet, que unia Tortosa amb el Delta, i la línia del ferrocarril de Val de Zafán.


